La seva obra, que consta d'un fons de més de 85.000 fotografies cedides a l'Arxiu Comarcal del Berguedà, l'estiu del 2023, ofereix una valuosa mirada als canvis de la societat durant la segona meitat del segle XX.
Aquest gener ens ha portat la trista notícia de la mort de Rosalina Camps als noranta-tres anys. Va ser una fotògrafa autodidacta amb una trajectòria prolífica i reconeguda. Filla de cal Trumfo de Bagà, va adquirir la seva primera càmera juntament amb el seu germà Ramon, pagant 150 pessetes de l'època. L'any 1954, es va establir a Manresa després de casar-se amb Manel Cisa, amb qui va tenir sis fills.
Malgrat treballar professionalment a la perruqueria juntament amb la seva germana, va dedicar-se a la fotografia de manera autodidàctica, participant en concursos en una època en què la presència femenina en aquest àmbit no gaire habitual. L'any 1958 va obtenir el seu primer reconeixement amb una fotografia del seu fill Francesc, amb la Seu de Manresa al fons, premiada per Televisió Espanyola. Aquest va ser el primer d'una llarga llista de guardons, amb especial rellevància als anys setanta, inclòs cinc premis de TVE, sis de TVE a Catalunya i el premi de fotografia femenina convocat pel reporter gràfic Carlos Pérez de Rozas. Els premis Mundo Social li van brindar l'oportunitat de viatjar a Cuba, Cancún i les Canàries. En total, va guanyar més d'un centenar de premis.
Camps va mantenir una estreta amistat amb el pintor baganès De Soto, del qual va exercir com a marxant. També va tenir l'ocasió de conèixer Salvador Dalí el 1974, qui li va signar l'abric. Amb una personalitat decidida, el 1975 es va fer passar per reportera del diari "Manresa" per fotografiar el Papa Pau VI al Vaticà.
Va ser sòcia fundadora de Foto Art Manresa i va exposar la seva obra en diverses localitats de Catalunya i Andorra. Les seves fotografies, caracteritzades per l'ús de familiars i amics com a models, destaquen per la seva originalitat i caràcter propi. Predominen els retrats en blanc i negre, tot i que també va treballar amb color. Els escenaris principals de les seves imatges són Bagà i Manresa, amb especial atenció a retrats i festes. El seu fons també inclou fotografies de Calafell, on estiuejava, així com d'altres poblacions com Gósol, Berga, Guardiola de Berguedà o Igualada i viatges a l'estranger, sovint fruit de premis rebuts. Va guanyar més d’un centenar de premis.
